Als marges del turisme Utopies i realitats del turisme fora dels camins trillats

Marie Delaplace - Maria Gravari-Barbas

Introduction
El turista, a la recerca dels marges
Els actors, entre proposicions fora dels camins trillats i institucionalització
Conclusió
Referències bibliogràfiques
Autores

Introduction

Tot viatger persegueix un fantasma que, perpètuament, se li escapa; espera contínuament descobrir un nou mode de vida que sigui d'alguna manera fonamentalment diferent dels que li són familiars. (…) Als llocs que tothom coneix, sobre els camins trillats, no troba mai el que busca. Sobre els senders, sigui quina sigui la part del món on condueixen, els homes i les dones viuen sempre gairebé de la mateixa manera i cap sèsam obert no dóna accés al seu ésser amagat. Però potser fora dels camins trillats, als petits racons perduts on els hotels són execrables (…), potser als llocs on no hi ha ni un hotel, sinó solament refugis (…), potser als llocs on s'ha d'aixecar la seva tenda i portar mossos carregats de provisions i municions (…) potser allà on no hi té més que jungla i sangoneres, serps, precipicis i vampirs, i de vegades pigmeus amb un bufador i fletxes emmetzinades... Potser... Però al mig dels cocodrils i dels caníbals, el secret escapa encara. La vida, allà també, resta fonamentalment la mateixa. 
A. Huxley, 1926

Igual que la frontera no es pot copsar independentment dels països o dels territoris que separa, el turisme fora dels camins trillats no pot analitzar-se sinó a la vista del turisme dins dels camins trillats. Però existeix un turisme dels camins trillats? Passen espontàniament pel cap les platges abarrotades del Sud de França, les hordes de turistes començant l’ascensió del Mont Sant-Michel o a l’assalt del temple d’Angkor. Els camins trillats serien llavors el món de la multitud i fora dels camins trillats el de l’individu o del petit grup. Però la multitud pot bastar per a definir els caminis trillats, l’aïllament els que no ho són?

Associats a la multitud, els llocs del turisme dels camins trillats serien llocs ja explorats, desflorats, descrits, en una paraula, llocs que no ofereixen cap més possibilitat de descobriment. A la inversa, els llocs del turisme fora dels camins trillats serien llocs que un s’imagina llunyans, inaccessibles, quedats verges i no tenint encara revelats els seus secrets. Però el nostre món és finit, els camins a descobrir, les noves vies a obrir es redueixen, el turisme fora dels camins trillats no està destinat a desaparèixer?

Cal constatar que tant el turisme “fora dels camins trillats” com el turisme “dels camins trillats” són diferents en el temps i en l’espai perquè, ontològicament, estan situats. Així el fora dels camins trillats d’avui està destinat a desaparèixer demà. Com subratllen diversos autors d’aquest número especial, hi ha de vegades una institucionalització del turisme considerat un temps com sent fora dels camins trillats – fins i tot la institucionalització sinó la massificació són el futur escrit dels llocs fora dels camins trillats que es revelen com a històries reeixides de desenvolupament turístic. El turisme fora dels camins trillats només dura de fet un temps, el temps del seu descobriment. Parafrasejant Mallarmé[1], el sol fet de descobrir un turisme fora dels camins trillats podria ben bé suprimir la major part del gaudi d’aquest tipus de turisme – que està fet d’endevinar-lo poc a poc. Així el lloc de Chernobyl (Yankovska, Hannam, 2014), molt de temps considerat com una forma de turisme fora dels camins trillats l’han fet des de 2011 l’objecte d’una obertura oficial al turisme amb excursions d’ara endavant legals: “Tourism has a new frontier: the site of the world’s biggest civilian nuclear disaster”[2]. Des de les hores, les destinacions fora dels camins trillats no tenen límits com no semblen tenir límits les pràctiques inventades pels turistes, de vegades proposades pels actors del turisme, per aprofitar l’extraordinari i per re-encantar l’ordinari.

Perquè de fet, el fora dels camins trillats dels uns és de vegades el quotidià re-encantat dels altres. A “Abans i després del(s) turisme(s). Trajectòries dels llocs i paper dels actors del turisme ‘fora dels camins trillats’. Una anàlisi bibliogràfica”, Aurélie Condevaux, Géraldine Djament i Maria Gravari-Barbas s’inclinen sobre la literatura que explora les pràctiques, els actors i els llocs que es posicionen al nínxol. Ens proposen mirar l’aproximació sovint evocada a la literatura entre l’ordinari i el turisme. Posen així en evidència que el desenvolupament turístic dels llocs ordinaris pressuposa un procés d’encantament i de canvi de mirada, que constitueix una forma de distanciament d’aquest ordinari. Mostren igualment que si la participació en el desenvolupament turístic dels habitants i del que s’anomena comunament la societat local no és pas nova, aquests habitants són tanmateix avui un actor central d’aquesta dinàmica. El desenvolupament turístic actual dels llocs ordinaris es basa en aquests actors també tant ordinaris d’aquest lloc, és a dir els habitants.

Com ho subratllem en un text enquadrat a TEOROS (Gravari-Barbas, Delaplace 2015), el turisme fora dels camins trillats no pot ser tractat com una categoria analítica (Cravatte, 2009). Al contrari, conviden a concedir-li l’estatut d’objecte d’estudi amb la finalitat de comprendre com els valors i els criteris associats a aquest concepte es construeixen, circulen, i on es situen (ibídem). És en – i per – aquest context de la seva caracterització de llocs o productes turístics “fora dels camins trillats” que aquests últims ens lliuren un material preciós per analitzar: no pas aquells dels esmentats llocs o pràctiques, sinó representacions de tota la cadena dels actors i en particular els turistes i els responsables públics i privats.

És al voltant d’aquestes dues categories d’actors – que en realitat n’encobreixen molts d’altres – que la introducció d’aquest número temàtic s’ha organitzat.

El turista, a la recerca dels marges

No caldria doncs allunyar-se d’una caracterització dels llocs per concentrar-se en l’assumpte, l’actor, el turista? El turisme fora de camins trillats no és més que una mirada, un estat mental, un imaginari, una recerca?

Els turistes fora dels camins trillats serien llavors elements avançats, desbrossadors!

Els turistes com els consumidors reclamen viure experiències. El consum experimental és alhora una recerca de sensacions i d’emocions, de pràctiques que són part d’una vivència (Pine II i Gilmore, 1998). Però l’experiència no és sempre només una experiència fora de camins trillats! També aquest no seria pas tant el lloc en si mateix, el camí definit com sent fora o als camins trillats, ni tant sols l’experiència viscuda que qualificaria el fora dels camins trillats i el que no ho és. Aquestes serien les modalitats que manlleva aquest sender que el qualificarien… Com subratlla Jean Scol (aquest número), recórrer el sender quan la moto és fa més important que la destinació final. De la mateixa manera, Pascale Argod (aquest número) posa en relleu com els turistes que marxen fora dels camins trillats reivindiquen el fet de superar els itineraris marcats per descobrir els llocs. Són aquestes modalitats particulars que qualifiquen el fora dels camins trillats i d’altres que qualifiquen el seu contrari. De manera que un turista fora dels camins trillats pot esdevenir un turista als camins trillats des del moment que la seva mirada, les seves pràctiques evolucionen. Dean MacCannell, tornant sobre els seus passos, en una introspecció titulada “Way off the Beaten Path—Or How I Became a Tourism Researcher” que és al mateix temps una extraordinària retrospectiva dels camins que el turisme ha recorregut durant el curs dels últims decennis del segle XX (aquest número), s’interroga així de manera reflexiva sobre el seu propi estatut de turista o de viatger. Ens convida a contemplar el camí fora dels camins trillats que l’ha conduït a esdevenir el que és, un investigador en turisme. Mostra com els qualificatius i altres adjectius ajuntats a la paraula turisme no poden resumir la diversitat dels comportaments dels turistes que són abans de tot humans, vivint l’experiència de la seva pròpia vida. S’uneix així a Aldous Huxley “La vida, allà també, segueix sent fonamentalment la mateixa” (1926).

Brenda Le Bigot i Jean Scol (aquest número) aborden pràctiques liminars, reivindicant-se com fora dels “camins trillats” analitzant per la primera la volta al món en 365 dies amb motxilla i la geografia del turisme amb moto per la segona. La lectura dels seus treballs permet posar en evidència com aquestes pràctiques liminars poden finalment institucionalitzar-se poc a poc des del moment que els que eren joves backpackers o joves motoristes envelleixen, canvien de mirada i de fet, són conduïts a abandonar la reivindicació de les pràctiques més marginals o a temperar les seves exigències i els seus valors d’ahir… Aquestes evolucions no són pas generacionals. Estan també situades al temps i a l’espai. Per tant, la renovació d’aquestes pràctiques fora dels camins trillats per les joves generacions actuals no està garantida perquè els valors que caracteritzaven aquestes pràctiques d’ahir ja no són necessàriament els d’avui.

Les incursions fora dels camins trillats analitzades pels autors d’aquest número no són pas sense conseqüències, tant pels visitants com pels visitats. A “la fractura o el sentiment heterotòpic en situació turística. Un estudi de dos casos límits de sortida del turisme”, relatant la visita de la ciutat de Paldiski a Estònia i un allotjament a una casa de la Chora sobre l’illa de Skyros, Hécate Vergopoulos (aquest número) posa en evidència que la presència en un lloc quotidià del proïsme també pot esdevenir problemàtica pel turista. Des del moment que no és consentida per l’amfitrió, el turista la pot viure com una “fractura turística” a les cultures i vides dels altres. De fet en el primer cas, és la realitat de les dificultats econòmiques de les poblacions que s’ofereix als turistes i que els condueix a qüestionar-se sobre el seu propi estatus de turistes. Al segon cas, no havent tingut lloc directament cap trobada ni cap transacció entre els turistes i el propietari de la casa, el lloc no permet al turista esdevenir-ho plenament.

La cerca dels turistes per passar de l’altre costat del mirall (conèixer finalment! el backstage) que inclou un treball d’introspecció i d’auto-millora, es basa en un treball de poetitzar els llocs i les pràctiques quotidianes.

I si aquesta quotidianitat no era la dels altres sinó la seva? En un món marcat per la velocitat, la mobilitat i el moviment, el turisme fora dels camins trillats el podria conduir finalment a quedar-se a casa? En una interpretació del que certs investigadors qualifiquen de “staycation” (Germann-Molz, 2009) Romain Bérard reivindica al seu article “quan la neu es convida a la ciutat” (aquest número), aquest “turisme de casa seva”; els llocs quotidians esdevenen llocs turístics ja que s’adornen amb atributs dels que habitualment estan desproveïts. El sentiment de viure una experiència “fora dels camins trillats” vindria de la (re)descoberta, sens dubte re-encantada (per la neu, per un ambient particular, per una visita dirigida per un “greeter” local…) dels seus llocs de vida quotidians? Aquesta és tota la geografia del turisme, vertebrada al voltant de la diferenciació fonamental entre llocs quotidians i llocs fora de la quotidianitat, que examina aquestes noves maneres de plantejar-se la qüestió de les pràctiques turístiques (MITT, 2002).

Els actors, entre proposicions fora dels camins trillats i institucionalització

Si els turistes són els desbrossadors, els pioners, els que tracen amb els seus passos o amb una mirada renovada i inèdita les noves pràctiques turístiques, les propostes fora dels camins trillats són també el fruit d’actors institucionals o no (responsables nacionals o locals, associacions, actors privats, editors…). Aquests són els que creen el desig, que obren noves perspectives, que contribueixen a trencar les barreres dels llocs…

Les edicions turístiques hi juguen un paper important. La guia Lonely Planet, declara d’entrada que el fora dels camins trillats és una qüestió d’actitud. Afirma així com és possible estar « off the beaten tracks… anywhere! ». Dóna consells que permeten « much like a detective, finding how and where to get off the beaten path, be that far from the tourist trail or directly on it requires looking for clues, following your gut, and taking a few calculated risks »[3].

Suggereix així parlar amb la gent; vagar sense destí; mirar mapes no pas per trobar el seu camí sinó per identificar llocs on no s’ha estat mai; agafar els transports públics; seguir una temàtica de visita; viatjar fora de temporada i fora de les hores punta i no sobre-programar la visita; ser espontani; assumir alguns riscos (Gravari-Barbas, Delaplace, 2015).

Aquesta invitació al turisme fora dels camins trillats, promoguda per una edició turística tal com Lonely Planet, deixa entreveure una possible banalització associada a la seva generalització i contribueix sens dubte a la seva posterior institucionalització. Al seu article sobre “La cobertura d’un turisme ‘fora dels camins trillats’ en una edició turística creativa” Pascale Argod posa així en evidència que la institucionalització del fora dels camins trillats s’expressa pel desenvolupament d’una edició turística. La diversitat de formes proposades per aquesta última és alhora “al servei de la personalització del viatge i el descobriment de l’Altre”, i el signe d’una generalització i d’una possible normalització de les pràctiques.

Diversos autors insisteixen sobre la tensió entre l’ “in” i l’ “off” de les propostes turístiques que es volen “fora dels camins trillats”. Aquesta és mantinguda pels actors el paper dels quals és precisament posar “sobre el mercat” els productes i llocs que exploren els marges. En molts casos, es tracta d’una autèntica construcció de llocs turístics, per la distribució, l’etiquetatge, el storytelling que s’hi ofereix.

A “Turisme i cases d’escriptor, entre llocs i lletres” Aurore Bonniot-Mirloup (aquest número) mostra com un lloc sense interès turístic a priori – ja que es tracta d’una casa que pot ser, al capdavall, un lloc comú – pot esdevenir-ho mitjançant un procés de valorització dels escriptors qui l’han habitada. Aquest lloc que esdevé el mitjà que permet la trobada entre un imaginari, el del turista, i una obra literària es transmuta llavors en la localització física d’una utopia pròpia al visitant, esdevenint així una heterotopia. Aquesta transmutació està, per descomptat, acompanyada per un conjunt de mesures posades en marxa per una cadena d’actors – des dels actors nacionals que atorguen etiquetes, fins als actors locals que volen promoure el patrimoni del seu municipi.

Chiara Rabbiosi al seu article sobre el turisme participatiu a Milà (aquest número) mostra, a través d’una anàlisi critica de dues iniciatives (Piacere i MygranTour), la manera com els actors locals i comunitaris han aconseguit crear noves imatges de llocs per Milà, i legitimar noves geografies del turisme – fora dels camins trillats. L’anàlisi crítica mostra tanmateix que aquestes iniciatives, fins i tot “bottom up“, no arriben pas a desmarcar-se totalment d’estereotips o de la reproducció de propostes turístiques més clàssiques.

Conclusió

Com analitzar aquestes situacions complexes avui? Condevaux, Djament Tarn i Gravari-Barbas introdueixen el terme hiper-turisme, que constata que les pràctiques turístiques emergents (turisme alternatiu, turisme “fora dels camins trillats”, etc.) no substitueixen pas la freqüentació dels llocs més visitats. Els turistes interessats per formes “alternatives” de turisme (Cousin i al 2015) continuen al mateix temps alimentant formes més tradicionals de turisme. La tesi de l’ “hiper-turisme”, permetria així explicar aquesta acumulació i diversificació de les pràctiques, els turistes passen amb indiferència d’un turisme més “main stream“, caracteritzat per productes promoguts comercialment per prestadors establerts o concentrat en llocs turístics establerts, al turisme alternatiu. El turisme fora dels camins trillats no és pas antagonista del turisme de “masses”, sinó complementari. Com hem dit anteriorment, passar de l’un a l’altre resulta a vegades únicament d’un canvi de mirada… Més que una situació post-turística, assenyala conseqüentment una situació hiper-turística marcada per l’exacerbació, la generalització i la transversalitat dels fenòmens turístics a les nostres societats no pas post, sinó hiper-modernes (Gravari-Barbas, Delaplace, 2015).

L’anàlisi critica de la bibliografia proposada per Condevaux, Djament-Tran i Gravari-Barbas (aquest número) corrobora la transversalitat dels fenòmens turístics contemporanis. Posa en evidència tant la recerca (històrica!) dels turistes d’empènyer més i més lluny els marges de l’ecumene turístic així com la gran reactivitat dels actors del turisme que ara són capaços de proposar productes més i més sofisticats i personalitzats. Posa sobretot en evidència la desintermediació del turisme feta possible per l’economia digital però també per la maduresa dels turistes, cada vegada més rica en “capital turístic” (Darbellay, i al 2011) i, sovint, per la maduresa turística de les poblacions d’acollida. La multiplicació de les trobades directes entre els uns (els turistes) i els altres (els habitants) possibles gràcies al desenvolupament d’Internet i de les xarxes peer-to-peer podria aniquilar les seves diferenciacions?

El context hiper-turístic introdueix així un nou paradigma a la comprensió del fenomen turístic tal com ha estat agafat des dels seus inicis. Permet abordar la cerca dels turistes d’experiències fora dels camins trillats com un avançament del fenomen turístic tal com ha estat pres per la investigació. Necessita doncs renovar aquesta última i probablement també els conceptes que mobilitza així com els seus mètodes i eines.

Permet situar aquest últim en el context de les mobilitats generalitzades. La perspectiva s’anuncia apassionant!

Referències bibliogràfiques

Cousin S., Djament-Tran G., Gravari-Barbas M.,  Jacquot, S., 2015, Contre la métropole créative …tout contre. Les politiques patrimoniales et touristiques de Plaine Commune, Seine-Saint-Denis. Métropoles, 15 Politiques urbaines alternatives (2). Accessible sur : https://metropoles.revues.org/5171

Cravatte Céline (2009) L’anthropologie du tourisme et l’authenticité, Catégorie analytique ou catégorie indigène ? Cahiers d’études africaines, 1 (n° 193-194).

Darbellay F., Clivaz Ch., Nahrath S. Stock M., 2011, “Approche interdisciplinaire du développement des stations touristiques. Le capital touristique comme concept opératoire », Mondes du Tourisme, No 4, p. 36-48

Germann Molz, J., 2009, Representing pace in tourism mobilities: Staycations, Slow Travel and The Amazing Race. Journal of Tourism and Cultural Change 7(4), p. 270-286.

Huxley A., 1926, Tour du monde d’un sceptique, Petite bibliothèque Payot

Huret J., 1891, Enquête sur l’évolution littéraire, Stéphane Mallarmé, Bibliothèque-Charpentier, pp. 55-65.

Gravari-Barbas M., Delaplace M., 2015, Introduction Le tourisme urbain « hors des sentiers battus » Coulisses, Interstices et nouveaux territoires touristiques urbains, Teoros, 34, 1-2

MIT, 2008, Tourisme. Lieux communs, Belin Mappemonde

Pine II B. J., Gilmore, J. H., 1998, Welcome to the Experience Economy, Harvard Business Review, July August

Yankovska G., Hannam K., 2014, Dark and toxic tourism in the Chernobyl exclusion zone, Current Issues in Tourism, Vol 17, Issue 10, Pages 929-939

Traducció Francès > Català

Estela Marine-Roig

 

Notes

[1] Citat per Jules Huret, 1891.
[2] https://www.theguardian.com/world/2010/dec/13/chernobyl-now-open-to-tourists
[3]<http://www.lonelyplanet.com/travel-tips-and-articles/how-to-get-off-the-beaten-track-anywhere>, 18 décembre2015

 

Autores

Marie Delaplace,
 Lab’urba, UPEM
Maria Gravari-Barbas, 
EIREST, EIREST, Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne