Turigriños Go Home

Sharon R. Roseman

PHTO.2-RosemanFigura 1. Turigriños Go Home
Presa l’1 de Juliol de 2008 amb una càmera digital Nikon Coolpix P2 a Santiago de Compostel·la, Espanya.
Fuente: Roseman, 2008.

En plena recessió econòmica, la gent encara assimilava els resultats de les eleccions generals al parlament de l’estat espanyol de 9 de març de 2008 i encarava les eleccions de principis de2009 al govern de la comunitat autònoma de Galícia. El contingut de la pintada veia amplificat el seu missatge de descontentament gràcies a la seva localització en un carrer que mena a la catedral de Santiago de Compostel·la. La gernació que buscava refrigeri i records contrastava amb l’angoixa econòmica i política que hi havia en altres parts de la ciutat.

El neologisme que s’expressa a l’edifici de pedra està escrit en llengua gallega. “Turista-pelegrí” combina turi- per turista tant en gallec com en castellà (espanyol), i-griño – aquesta vegada una forma paròdica derivada de la darrera part del diminutiu gallec de pelegrí. Tal com passa en la major part dels escrits que es fan en els espais públics, el joc de paraules és fonamental. Pelegrí/ina s’usa tant en castellà com en gallec. Alguns sinònims són romeiro/a i també pelegrin/a, tal com espot trobar en diccionaris històrics i altres textos (p.e. Santamarina 2006-2013).

Menys familiar i més despectiu, el sufix ‘-iño ‘ galleguitza la paraula castellana mangurrino utilitzada per a designar una persona “corrompuda” o “sense valor “(Collins Diccionario español, 2005). Sinònims rellevants són mangante per a designar una persona paràsita i mangoleteiro per a designar algú a qui no li agrada treballar (Gran Dicionario Século 21 da Lingua Galega, 2005, p. 797).

Turigriño, mangurriño: la combinació dels dos evoca el ja conegut des de fa temps “Tourist go home” (objecte de paròdia parodiat a Jackson i Weyman, 1959).

La fotografia es va fer en un els llindars de la ciutat vella, en una mena de zona de frontera (Anzaldúa, 1987). He estat fent fotografies de pintades –comunicant reprimendes, alarmes, humor autocrític i ultratge- a Santiago de Compostel·la des de principis dels 1990s. He trobat normalment nous exemples fora de la ciutat vella– Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, nominada Capital Europea de la Cultura l’any 2000. Aquesta vegada hi havia alguna cosa  relativa a la seva localització – i potser a la temptativa fracassada o poc entusiasta d’esborrar-la – que indica que la pintada està “gairebé-fora-de-lloc” (Douglas, 1966, pp. 35-36).

Turisme i patrimoni poden ser elements per al debat polític en llocs com Galícia on són vistos per alguns com a estímuls per a l’especulació immobiliària i que, a més, han substituït l’ocupació  industrial i en els serveis públics por llocs de treball amb baixos ingressos, insegurs, i sovint estacionals. Hi ha també ambivalència específica tant a l’esquerra com a la dreta política sobre qui s’ha beneficiat de la revitalització del Camino de Santiago, el pelegrinatge medieval cap a Santiago. Algunes reserves s’adrecen cap al autodeclarats viatgers, que es presenten com a pelegrins, hostatjant-se gratis en hostals destinats a rebre els que sí que tenen propòsits de pelegrinatge sincers i espirituals (p.e. Frey, 1998).

La presència, motivacions i activitats dels viatgers no poden ser apartats del debat polític local. El vilipendi als visitants a través del neologisme en gallec constitueix una de tantes queixes que, en un paisatge polititzat, s’adrecen tant als votants locals comals turistes que arriben i als pelegrins (Roseman i el Pífano, 2008). Per als gallecs, la Cidade Vella (la ciutat vella) és un element que dóna forma a l’acció i al debat polític fins i tot quan, històricament, les pintades sobre els seus edificis patrimonials han estat menys freqüents que en altres parts més recents de la ciutat i, quan, si s’han produït, han estat esborrades més ràpidament.

L’augment de pintades antiturístiques estratègicament localitzades, realitzades tant per grups polítics com per autors anònims va començar a fer-se present a les notícies a la mateixa època que va fer aquesta fotografia. L’1 de setembre de 2008, un partit polític municipal va plantejar sancionar el grup Assembleia da Mocidade Independentista (AMI) que havia signat una pintada d’aquesta mena a Sada, una platja popular a prop de la ciutat  d’A Coruña (La Opinión Coruña, 2008). Es certament probable que ells també fossin els autors de la pintada que vaig fotografiar a  Santiago de Compostel·la.

El 15 de maig de 2011, es van produir protestes dels Indignad@s contra la crisi econòmica, la corrupció, y el capitalisme neoliberal organitzades per xarxes com Plataforma ¡ Democracia Real YA!  i Juventud SIN Futuro a les places públiques d’Espanya. A Santiago, van començar les reunions i les trobades sobre el terreny  a la Praza de l’Obradoiro, la plaça ubicada davant de la catedral. Turistes-pelegrins i pelegrins-turistes (p.e. Smith, 1992) no tenien altra opció que ser testimonis dels missatges dels activistes, en aquest cas reproduïts a través de pancartes i discursos orals més que sobre els elements del patrimoni.

Des de 2008, les pintades sobre elements del patrimoni gallec i les atraccions turístiques han continuat (p.e. Faro de Vigo, 2011; Gómez, 2013). Molts, pel contrari observen silenciosament amb ironia como les seves localitats  es buiden de treballadors que han d’emigrar per a poder viure mentre que els seus propis espais segueixen sent un santuari pels visitants (Roseman 2013). En suma, les espacialitats que produeixen el pas de visitants se converteixen en un teló de fons en el que s’esmolen altres discussions polítiques més àmplies (Lefebvre, 1991). ¿Al juliol de 2008, qui eren els mangurriños? ¿Els suposats turistes pelegrins o aquells veïns per als quals la promoció del patrimoni per al benefici principal dels forasters podria ser vista per una minoria com una forma de transgressió?

Referències

Anzaldúa G., 1987, Borderlands, la frontera: the new mestiza, San Francisco, Aunt Lute.
Collins Spanish Dictionary, 2005, Collins Spanish dictionary – complete and unabridged, 8th edition, HarperCollins.
URL : WordReference.http://www.wordreference.com/es/en/translation.asp?
spen=mangurrino.
Douglas M., 1966, Purity and danger: an analysis of the concepts of pollution and taboo, London, Routledge & Kegan Paul.
Faro de Vigo, 2011, “Patrimonio elimina pintadas de los edificios del centro histórico”, Faro de Vigo, 12/09/2011.
URL : http://www.farodevigo.es/portada-pontevedra/2011/12/09/patrimonio-elimina-
pintadas-edificios-centro-historico/604521.html.
Frey N.L., 1998, Pilgrim stories: on and off the road to Santiago, Berkeley, University of California Press.
Gran Dicionario Século 21 da Lingua Galega, 2005, Gran dicionario século 21 da lingua galega, Vigo, Editorial Galaxia and Edicións do Cumio.
Gómez M., 2013, “El patrimonio noiés recibe un nuevo ataque en forma de pintada”, La Voz de Galicia, 29/03/2013.
URL: http://www.lavozdegalicia.es/noticia/barbanza/2013/03/29/patrimonio-noies-recibe-nuevo-ataque-formapintada/0003_201303B29C4993.htm.
Jackson S. & Weyman R., 1959, Tourist go home, National Film Board of Canada.
La Opinión Coruña, 2008, “Mobilario urbano aparece con pintadas contra el turismo”, La Opinión Coruña, 01/09/2008.
URL : http://www.laopinioncoruna.es/coruna/2008/09/01/mobiliario-urbano-aparece-pintadas-turismo/217573.html
Lefebvre H., 1991,The production of space, Nicholson-Smith D., trans., Malden and Oxford, Blackwell.
Roseman S.R., 2013, “Unemployment and labor migration in rural Galicia (Spain)”, Dialectical Anthropology, vol. 37, n˚ 3, pp. 401-421.
Roseman S.R. & Fife W.,2008, “Souvenirs and cultural politics in Santiago de Composela”, International Journal of Iberian Studies, vol. 21, n˚ 2, pp. 109-130.
Santamarina, A., 2006-2013, Dicionario de dicionarios, Instituto da Lingua Galega.
URL: http://sli.uvigo.es/ddd/ddd_pescuda.php?pescuda=PELEGRIN&tipo_busca=lema
Smith V., 1992, “The quest in the guest”, Annals of Tourism Research, vol.19, n˚ 1, pp. 1-17.

Autor

Sharon R. Roseman
Professor, Department of Anthropology, Memorial University Academic Editor, ISER Books

 

Traducció Anglès > Català:

Salvador Anton Clavé
Universitat Rovira i Virgili