Parati, actius de localització i valorització del patrimoni històric

Hervé Théry*

La ciutat de Parati, a l’estat de Rio de Janeiro, un dels llocs turístics més visitats del Brasil, és actualment una de les vint primeres destinacions del país i una de les cinc primeres per als visitants francesos i anglesos. Tanmateix, el turisme no s’hi ha desenvolupat fins fa uns cinquanta anys essent els principals factors que expliquen el seu creixement la seva localització excepcional i les noves vies de comunicació que han permès la redescoberta i la valorització del seu patrimoni històric, ben conservat a conseqüència del seu aïllament durant un llarg període de temps.

2015-1-ART6-fig1
Figura 1. Localització de Parati
Font: VistaDivina http://www.vistadivina.com/downloads/rssp3.php et GoogleMaps
2015-1-ART6-fig2
Figura 2. Les vies d’accés a Parati
Font: http://www.paraty.com.br/roteiros.asp

Parati està situada entre les dues principals metròpolis urbanes del Brasil, a 248 km de Rio de Janeiro i a 330 km de São Paulo, cosa que, evidentment és un actiu de primer ordre en la mesura que la primera compta amb més de 12 milions d’habitants i la segona amb més de 20 milions, entre els quals la concentració més elevada del país de famílies amb alt nivell d’ingressos. La petita ciutat de Parati– amb una superfície de 925 km² i una població estimada de 37 533 habitants (IBGE, 2010) – pot comptar, doncs, amb una immensa conca de clients solvents, la qual, d’altra banda, està ben connectada per la carretera litoral i (més endins, a la vall de Paraíba), per les autopistes que uneixen les dues metròpolis. Des d’elles diverses vies perpendiculars permeten baixar la Serra do Mar i arribar a la costa (Figura 2).

2015-1-ART6-fig3
Figura 3. La ciutat i el seu entorn
Font: http://www.vistadivina.com/downloads/paraty3.php

La data de fundació de la ciutat no es coneix amb precisió. Per a alguns ja existia l’any 1540/1560 una capella dedicada a São Roque, d’altres fan remuntar el seu origen a 1597, quan Martim Correa de Sá va emprendre una expedició contra els indis Guaianás a la vall del Paraíba. D’altres la situen l’any 1606, amb l’arribada dels primers colons de la capitania d’Itanhahém. En tot cas, l’any 1660 la situació era suficientment avançada com perquè els seus habitants exigissin la seva separació d’Angra dos Reis i la seva consideració com a Vila, que van obtenir l’any 1667 amb el nom de Villa de Nossa Senhora dos Remédios de Paratii.

Parati havia esdevingut aleshores un lloc de pas per raó de la seva posició estratègica al fons de la badia d’Ilha Grande. Es allí que menava el camí interior que, per Guaratinguetá, Freguesia da Piedade (l’actual Lorena) i les gorgues d’Embu arribava a les ben conegudes Minas Gerais (les mines generals), on a finals del segle XVII van ser descoberts enormes jaciments d’or. Gràcies a aquest « camí de l’or de Piedade » el seu port havia esdevingut aleshores el segon del país.

L’any 1702 el governador de Rio de Janeiro promulgà el « Reglament de Mines » que preveia que només s’hi podien portar bovins des de Bahia i que tots els altres productes havien de transitar per Rio de Janeiro (aleshores una ciutat ben petita) i des d’allà «agafar la direcció de Parati ». L’any 1703 la Carta Reial de 9 de maig ordenà d’instal·lar a Parati una Casa de Quintar (literalment una casa on cobrar la cinquena part de l’or per a la Corona) amb la finalitat de controlar el flux d’or de les mines cap a Rio de Janeiro així com el dels homes i les mercaderies en sentit contrari.

Malauradament per a Parati, a partir de 1710-1711 es va iniciar l’obertura d’un altre trajecte directe de Rio de Janeiro a Minas per la Serra dos Orgãos, que va reduir el temps de viatge a la meitat. L’any 1767 els treballs per a fer el caminho novo, el «camí nou», havien acabat, de manera que el de Parati es va convertir en el caminho velho, el «camí vell». Amb la caiguda del tràfic de l’or, Parati es va reorientar cap a la producció de cachaça (la versió brasilera del rom), utilitzada com a moneda de canvi en el comerç d’esclaus africans. Des d’aleshores el camí vell va ser cada vegada més utilitzat per a conduir els esclaus cap a les plantacions de cafè de la vall de Paraíba, i transportar sacs de cafè al dors de les mules. De pujada, hi passaven també els productes de luxe importats d’Europe pels « barons del cafè », ennoblits per l’Emperador del Brasil pel fet que proporcionaven al país la seva principal riquesa i al govern – via taxa d’exportació- el seu principal recurs fiscal.

L’any 1850 el mateix Emperador Dom Pedro II va aprovar, sota la pressió dels pocs abolicionistes brasilers i sobretot de la Gran Bretanya, una llei prohibint el tràfic d’esclaus que, tanmateix, va seguir en forma de contraban que passava per Parati pel fet que en el seu entorn els traficants trobaven múltiples cales menys controlades que a Rio de Janeiro així com illes on fer reposar, de manera ben vigilada, els esclaus castigats per la travessa de l’Atlàntic. D’altra banda, el port estava en plena eclosió gràcies al cafè i als altres productes que passaven per Guaratinguetá. Ara bé, l’any 1864 el ferrocarril va arribar a la vall de Paraíba a Barra do Piraí i tota la contrada el va començar a utilitzar per a fer sortir la seva producció, provocant la decadència definitiva de Parati i del camí vell de l’or. El cop de gràcia va ser l’abolició de l’esclavatge l’any 1888 que provocà un tal èxode que, mentre que la ciutat comptava amb 16.000 habitants l’any 1851, a finals del segle XIX només hi havia, segons un viatger de l’època, « 600 ancians, dones i nens ».

Parati va restar aleshores pràcticament aïllada durant dècades, fet que ha preservat la ciutat en l’estat que tenia durant la seva etapa d’esplendor, a la fi del cicle del cafè del segle XIX. La major part de les cases, construïdes en el temps del cicle de l’or, havien estat embellides gràcies al diner provinent en gran part del contraban d’esclaus i de la cachaça. Les figures 4 i 5 mostren que a mig segle XX la ciutat tenia més o menys la mateixa dimensió i el mateix aspecte que cap a la fi de l’Imperi.

2015-1-ART6-fig4
Figura 4. Fotografia aèria de Parati l’any 1945
Font: Cotrim 2012
2015-1-ART6-fig5
 Figura 5.  Pla de Parati l’any 1863
Font: Cotrim 2012

La ciutat i el seu patrimoni van ser redescoberts l’any 1954, amb la reobertura de la carretera Parati-Cunha, connectant-la amb l’Estat de São Paulo. L’any 1929 un primer vehicle l’havia seguit per a baixar a Parati, però no havia pogut remuntar en sentit invers la Serra do Mar i es va haver de quedar a la ciutat… El moviment es va intensificar després amb la construcció de la carretera Rio-Santos (BR-101) l’any 1973, connectant-la pel litoral amb les dues metròpolis.

« Descoberta » inicialment per intel·lectuals i artistes que hi van trobar cases boniques a molt bon preu, la ciutat va esdevenir progressivament una destinació coneguda gràcies al seu patrimoni, però sobretot també per les seves platges, les seves 65 illes, 11 cascades i prop de 120 platges, fet que li ha permès combinar turisme cultural, ecològic i de platja.

Parati ha estat declarada patrimoni de l’estat l’any 1945, inscrita a l’inventari de l’Instituto do Patrimônio Histórico e Artístico Nacional l’any 1958 i classificada « monument nacional » l’any 1966. Oficialment té 88 atraccions culturals, de les quals 20 són edificis, 23 institucions culturals i més de 30 esdeveniments inscrits en el seu calendari. Entre ells, les festes de Diví Esperit Sant, de Nostra Senyora del Rosari, de Sant-Benet i de Nostra-Senyora dels Remeis, la seva santa patrona. Més originals, el Festival da Pinga (de la « gota», la cachaça) i el Festival Literari Internacional de Parati (FLIP) que atrau cada any escriptors de tot el món, són els més mediàtics.

2015-1-ART6-fig6
Figura 6. Paisatges
2015-1-ART6-fig7
Figura 7. Carrers del centre històric 

A banda del marc natural que dóna a la ciutat el vessant de la Serra do Mar cobert de boscos, l’atracció de la ciutat respon al seu conjunt únic de cases i edificis construïts en temps del cicle de l’or de la mà dels enginyers militars. El seu impecable alineament està assegurat a cada cruïlla a través de tres fites de pedra (el quart angle està simplement emblanquinat com la resta dels murs). Alguns hi ha volgut veure un triangle maçó (la francmaçoneria era de fet habitual al cos d’enginyers) però és més probable que en el seu pensament racional els enginyers haguessin considerat que tres punts són suficients per a definir el triangle-rectangle que garanteix l’alineament regular de les façanes.

Un altre encant de la ciutat són els seus carrers pavimentats amb llambordes sense polir, una pavimentació en opus incertum tan agradable a la vista com desagradable per als turmells dels visitants, i encara més en el cas de les visitants amb talons alts. Com a mínim, les llambordes estan netes pel fet que són rentades dues vegades cada dia per la marea alta gràcies a un sistema de portes obertes en el moll del port.

2015-1-ART6-fig8
Figura 8. Turismes

El lloc www.destinoparaty.com.br incloïa en dates recents (actualment està fora de servei, a l’espera del suport de l’oficina de Turisme de Parati) 276 establiments d’allotjament, 195 establiments de restauració, quatre agències de lloguer de temporada, 32 guies turístics i cinc empreses de lloguer de vehicles. Aquestes darreres ofereixen excursions que van de les més confortables a les més esportives, que permeten recórrer tranquil·lament les platges o remuntar en 4×4 els antics senders per on els esclaus pujaven la serra do Mar i per on els combois d’or arribaven al port. Cal afegir els centenars de vaixells disponibles per a recórrer la badia i les illes, arribar a platges inaccessibles per via terrestre, ja siguin les escunas (el nom i la forma d’aquests vaixells deriva dels schooners holandesos) o simples barques, com la de la figura 8, el propietari de la qual considera que ha tingut èxit a la vida podent adquirir aquesta modesta embarcació i hi incorpora l’expressió de Juli Cèsar « eu venci » (« he guanyat »).

2015-1-ART6-fig9
Figura 9. Gastronomia

Els restaurants de Parati també han diversificat la seva oferta i alguns d’ells han començat a incloure en els seus menús plats que surten del convencional arroz-feijão-bife (arròs, mongetes et bistec) brasiler : all i oli, croque-monsieur i croque-madame, amanida niçoise, terrines de foies de volailles, risotto de bolets secs (sic) a la provençal (figura 9), es veu que la ciutat rep visitants francesos… D’altres fan esforços per ser originals, com el que ha reconstruït el paisatge de la ciutat en els postres (veure la mateixa figura): les muntanyes, la mar, la platja i les escunas, respectivament en gelat, crema de móres, galeta ratllada, galeta i pells de taronja i de llimona.

La cachaça que temps enrere servia de moneda de canvi per a adquirir esclaus ha esdevingut actualment un recurs turístic. Es el fons de comerç de nombroses botigues de la ciutat i els seus productors s’han organitzat per tal d’assegurar el reconeixement del seu producte. Així, la Cachaça de Paraty va obtenir l’any 2007 de l’INPI (Institut Nacional de la Propietat Industrial) una indicació d’origen, és a dir el dret exclusiu dels productors instal·lats al municipi d’anomenar el seu nom a les etiquetes, altrament a fins aleshores en què moltes marques, de diferents estats, també l’utilitzaven per a la seva cachaça. Al Brasil només sis productes han obtingut aquesta indicació d’origen i la de Parati és la primera cachaça que té aquesta certificació, fins i tot abans que la regió de Salinas, a Minas Gerais, d’on provenen els licors i aiguardents més reputats –i més cars- del país.

Aquest esforç de diversificació i de millora de nivell del turisme de Parati s’observa clarament en l’aspecte de les botigues i serveis destinats als turistes, que presenten anualment aparadors i productes més i més sofisticats (figura 10). S‘ha passat progressivament de les botigues per a turistes amb ingredients probablement fabricats a la Xina a galeries d’art que exposen objectes amb bellesa i ben escollits, de les botigues de samarretes multicolors a les boutiques de moda. S’hi troben fins i tot llibreries ben proveïdes de llibres d’art o sobre història regional. Els rètols de la figura 11 mostren que hi ha lloc –i mercat, aparentment- per a botigues de comestibles i d’altres productes més refinats.

2015-1-ART6-fig10Figura 10. De les “botigues per a turistes” als comerços més ambiciosos
2015-1-ART6-fig11
Figura 11. Rètols chic
2015-1-ART6-fig12Figura 12. Explotació dels patrimonis

En aquesta posta en valor turístic del patrimoni històric de la ciutat hi ha fins i tot un –petit- lloc per als perdedors d’aquesta història llarga de més de quatre segles. Els indis d’una reserva veïna venen la seva artesania al carrer i un home jove emprenedor ha trobat un mitjà de vida posant per a fotografies en parracs i amb ferros als canells, per a recordar els esclaus que havien passat abans pel port de Parati per a anar a extreure l’or o collir el cafè que han estat la seva sort i han permès a la ciutat d’aixecar monuments, entre els quals l’església que serveix de fons de les fotografies. Amb tot això, els turistes posen al seu costat sense percebre, aparentment, la ironia del retorn d’una història tràgica sota una aparença lúdica i comercial…

Bibliografia

Tricentenário de Paraty: notícias históricas de J. S. A. Pizarro e Araújo. Rio de Janeiro: SPHAN, 1960.

Paraty (ed. comemorativa do tricentenário do Município). Rio de Janeiro: IBGE/CNE, 1977.

Camargo Maia, Theresa Regina de; Maia, Tom. Paraty. São Paulo: Companhia Editora Nacional, 1975.

Camargo Maia, Theresa Regina de; Maia, Tom. Do Rio a Santos: Velho Litoral. São Paulo: Companhia Editora Nacional, 1976.

Cotrim, Cássio Ramiro Mohallem, Villa de Paraty, Rio de Janeiro, Capivara, 2012.

Gurgel, Heitor; Amaral, Edelweiss. Paraty: Caminho do Ouro. Rio de Janeiro: Livraria São José, 1973.

Mello, Diuner José de. Paraty: Roteiro Histórico do Visitante. Ed. do autor, 1976.

Narjara do Valle Nogueira, Paraty: análise histórica do seu desenvolvimento turístico, Universidade Federal Fluminense, Departamento De Turismo, Niterói 2011

 

Webografia

Parati Patrimônio Cultural da Humanidade
Paraty: Cidade Histórica, Monumento Nacional
Cronologia Histórica
Alambiques
Paraty e Búzios lançam inventário turístico

 

 

* Hervé Théry
Creda, UMR7227 CNRS-Université Sorbonne Nouvelle
Professor visitante, Universidade de São Paulo (USP)
Traducció
Salvador Anton Clavé. Universitat Rovira i Virgili