Els privilegiats en vacances

Jean-Christophe Gay

Què emportar-se d’una volta al món en família? Molts records per la majoria d’aquells que han tingut la sort de viure una experiència així i alguns diaris de viatge més o menys aconseguits per alguns altres. La prolífica geògrafa Sylvie Brunel, professora a Paris-IV i antiga presidenta d’Acció contra la Fam, no podia acontentar-se de desar les seves fotos a la seva tornada a França, ella que encadena les novel•les i les obres sobre temes tan variats com l’Àfrica, el Brasil, l’adulteri, el desenvolupament sostenible, la gana, els cavalls, el blat de moro, etc. Així doncs, el 2006 ens lliura, amb el talent d’escriptura que bé se li coneix, La Planète disneylandisée. Chroniques d’un tour du monde [El Planeta disneylanditzat. Cròniques d’una volta al món]. Sis anys més tard, publica una segona edició, en la qual el capítol 12 ha estat modificat, o més aviat substituït, per un epíleg inèdit. En aquest petit joc de modificacions, remarcarem que el subtítol també ha canviat i que una bibliografia ha aparegut, testimoniant les noves ambicions de l’autora, abandonant la crònica per una reflexió de fons. Constatem també que l’”Éric” ha desaparegut de la dedicatòria al principi del llibre. Aquest “Éric” no és altre que Éric Besson, diputat i alcalde socialista de la Drôme abans d’ajuntar-se, el 2007, Nicolas Sarkozy i d’obtenir diversosdemi-maroquin i maroquins prestigiosos. La seva relació amb una estudiant tunisiana i el seu divorci amb Sylvie Brunel han alimentat les pàgines dels diaris people. Aquí, un cop més, Sylvie Brunel ho ha aprofitat per escriure una obra sobre aquest episodi de la seva vida, Manuel de guérilla à l’usage des femmes (2009) [Manual de guerrilla per a ’ús de les dones (2009)]. Tot això per dir que l’Éric, la Sylvie i els seus tres fills no formen una família ordinària. Les seves pràctiques turístiques no són tampoc banals. La seva volta al món, efectuada durant l’estiu boreal de 2005 i que passa per Austràlia, Nova-Zelanda, la Polinèsia francesa, Los Angeles, Vancouver, Salvador de Bahia, Rio de Janeiro i Costa Rica, no està a l’abast de totes les butxaques. És potser per això que alguns passatges representen complaentment la manca d’aigua estival dins la propietat provençal (pàg. 46), les feines d’adducció que fan gairebé necessària aquesta volta al món (pàg. 49), el llegat dels avantpassats que va ser dilapidat per aquestes vacances (pàg. 52) o pels primers anys de la parella quan encara no tenien els mitjans per freqüentar els hotels correctes (pàg. 167). Tenim el desagradable sentiment que aquesta misèria busca que el lector ordinari experimenti empatia per aquesta família extraordinària amb pràctiques de vacances tan cares.

250 de les 300 pàgines de l’obra narren les aventures planetàries dels nostres cinc rodamóns. Hi veiem una mare sobreprotectora ocupant-se d’infants malcriats, a vegades insuportables (sobre tot el més gran), i un marit estranyament retirat d’escena, fins i tot absent. L’escena on ell dorm tan profundament que sembla mort (pàg. 169) està plena de sentit. Les meravelles del món que encadenen a pas lleuger aquesta família (Ayers Rock, El gran Escull de Corall, Bora Bora, Corcovado…) no resisteixen massa temps a la seva intel•ligència i al seu discerniment, com testifiquen els extrets dels diaris de viatge dels infants posats com a destacats, al nivell de les Mythologies [Mitologies] de Roland Barthes. No hi ha transferència d’admiració davant de llocs que són per la majoria de mortals destinacions de somni i que seran potser el viatge d’una vida. El partit humorístic que pren l’autora la condueix a una descripció a llança-flames d’algunes destinacions: l’elegant ciutat de Cairns (Austràlia) és detestable; Green Island (Austràlia) és evitable; Bora Boraés desmitificat igual que els guèisers nova-zelandesos… A vegades l’escala és pretext de digressions tansorprenents com heterogènies sobre la fel•lació als Estats Units (pàg. 198) o el Festival Internacional de Geografia de Saint-Dié (pàg. 208).

És agradable de llegir i la pertinència de Sylvie Brunel té èxit des que posa al punt de mira turisme i acció humanitària, revaluant aquell per depreciar aquesta (pàg. 276-277). Les idees rebudes volen en abundància quan aborda els problemes de la conservació de la natura o de l’ecoturisme, reprenent àmpliament els treballs de l’Equip MIT, citat en diverses ocasions, però també els dels geògrafs Jean-Michel Dewailly i Jean-Pierre Lozato-Giotart, o del sociòleg Rachid Amirou,mal classificat com a geògraf (pàg. 267). Però podem treure conclusions generals a partir d’una experiència de vacances així? Freqüentant només els grans llocs turístics no som conduïts a no descobrir res més que indrets fortament remodelats per acollir milions de turistes? Encadenant-los a un ritme frenètic no correm el risc de la fatiga i el desencant? No és pas perquè fem la volta al món que tindrem una visió àmplia de la zona turística i podrem desenvolupar un pensament sobre el turisme, encara que la seva defensa final d’un “turisme responsable” és digne d’interès. Aquest impàs porta a la noció periodística “disneylandització.” El terme,utilitzat abastament en l’epíleg, esdevé sinònim de turistificació i perd d’aquesta manera la seva pertinència. Amb l’assimilació de tots els llocs visitats massivament als seus decorats (pàg. 270) o a un Magic Kingdom [Reialme màgic] (pàg. 304) l’autora cau en la caricatura, cosa que posa la qüestió de l’estatus “científic” d’aquest llibre d’acord amb el seu editor. Imaginem per unsinstants quèhauria escrit Sylvie Brunel si, sense avantpassats o amb aigua de l’aixeta, hagués passat el seu estiu de 2005 al càmping Palavas-les-Flots. Hauríem tingut a la portada, enlloc de les grans orelles de Mickey elevant-se per sobre el globus terraqüi, una caravana, tenda de campanyao un parell de boles de petanca?

EL LLIBRE

Sylvie Brunel, 2012, La Planète disneylandisée. Pour un tourisme responsable, Auxerre, Sciences humaines éditions, 308 p.

PER A CITAR AQUEST ARTICLE

Referència electrònica:

Jean-Christophe Gay, Els privilegiats en vacances, Via@, Recensions, posat en línia el 21 gener 2014.

URL : http://www.viatourismreview.net/Recension4_CA.php

AUTOR

Jean-Christophe Gay

Université Nice-Sophia Antipolis

TRADUCCIÓ

Estela Mariné Roig

Universitat Rovira i Virgili